29/09/17
Pàg 9 Ex 1
Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta.
Jo crec que si perquè bé que et sobraria el menjar, roba, tindries la casa que tu volguessis però l'economia també és educació, sanitat (...). Finalment la economia ho mou tot.
Pàg 13 Ex 3
En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?
Empreses: Busca guanyar molts diners
Família: Viure lo millor que es pugui
Sector públic: Fer la vida més fàcil als ciutadans.
Pàg 18 Ex 6
Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.
Perds l'oportunitat d'estalviar, aquell mes no es compren capritxos a casa, durant tot el mes no anar a dinar/sopar fora.
Pàg 18 Ex 7
A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
Ho relaciono amb el concepte econòmic de el cost de oportunitat, perquè prenen la decisió de robar i perden el cost de oportunitat de construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals.
Pàg 18 Ex 10
Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.
Incentiu de recompensa: Si un jugador de futbol marca 30 gols al llarg de la temporada, el seu sou es veurà incrementat.
Incentiu de càstig: Si un jugador de futbol és sancionat amb més de 10 targetes grogues al llarg de la temporada, el seu sou es veurà afectat.
Pàg 25 Ex 1
Explica la frase segons la qual tot el diner és un (bé de) capital, però no tot el capital és diner.
No tot el capital es diner, un capital també poden ser unes terres, en canvi un diner sempre serà un bé de capital perquè el pots invertir.
25/10/17
Pàg 27 Ex 4
Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
El turisme i l'externalització de serveis.
Pàg 30 Ex 7
Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
Només és possible obtenir quantitats addicionals d'un bé o un servei si transferim recursos de producció provinents d'un altre. Més sou = menys nota i viceversa.
31/10/17
Pàg 36 Teoria 1
Quin tipus de renda coneixes?
La renda de lloguer, la renda del salari i la renda capital.
Pàg 36 Teoria 6
Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Depen dels factors de producció de cada país.
Pàg 36 Teoria 9
Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
És impossible assolir la FPP en un país, ja que s'hauria d'augmentar els recursos productius i millorar la productivitat.
Pàg 36 Pràctica 10
Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i un teixit artesanal.
Oli: recurs natural
Diners: bé de capital
Màquines: bé de capital
Fusta: recurs natural
Teixit artesanal: recurs natural
Pàg 37 Pràctica 12
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
Produir 1.500 tractors.
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
En tots.
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Tots els punts que estiguin per sota de la línia de FPP, uns exemples de factors seria la falta de hores per treballar, falta de materials...
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Els punts que estan per sobre de la FPP, en el gràfic no hi ha.
9/11/17
Pàg 43 Ex 1
A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també s'ha de tenir en compte altres factors com la formació dels treballadors que també és una tecnologia.
Pàg 43 Ex 2
Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'Activitat resolta 2.
Producció (Q) = Q
Productivitat del treball (PL) Unitats de treball (L) L
240
Pl= 1000
Pl= 0,24€ val un parell de sabatilles.
Pàg 54 Ex 1
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Perquè la A encara que fa les mateixes hores que la Z, fa la mateixa producció amb 1 màquina menys. I la B utilitza 2 màquines igual que la Z, però fa la mateixa producció en 3 hores.
b) Al final, perquè es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Perquè a la llarga la B fa més sabatilles i dona més beneficis.
Pàg 54 Ex 3
Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Les noves tecnologies comporten més productivitat d'una manera més eficient.
Pàg 54 Ex 4
És cert que una producció més gran implica uns beneficis també més grans? Raona la resposta.
Si perquè sempre que produeixes i ho vens obtens un benefici, contra més producte facis més et costarà, però més beneficis obtindràs.
Pàg 54 Ex 5
Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixos no varien encara que hi facis més producció (per exemple el lloguer del local) i els variables son aquells que són proporcionals a la productivitat (per exemple les matèries primeres).
Pàg 54 Ex 16
Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C, segons veiem en la següent taula:
Tecnolgia Treball (hores) Capital (màquines) Rosques
A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
La A i la B perquè utilitza menys hores o bé menys màquines i fan la mateixa producció que la C.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€ /hora i el de les màquines, 175€/ hora.
A: 8 x 100€= 800€ / 4 x 175€= 700€. 1.500€
B: 4 x 100€= 400€ / 6 x 175€= 1.050€. 1.450€
C: 8 x 100€= 800€/ 6 x 175€= 1.050€. 1.850€
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
Una vegada fet els càlculs es veu que la tecnologia més econòmica és la B.
Pàg 54 Ex 17
Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
- El lloguer del local. Fix
- La farina. Variable
- El gas. Variable
- El salari del flequer. Fix
- L'electricitat. Variable
- El pagament de la hipoteca del local. Fix
- L'aigua. Fix
17/11/17
Pàg 45 Ex 4
En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
Quan produeixes més del que vens.
Pàg 49 Ex 7
En relació amb l'Activitat resolta 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
Als 4 i 5€.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
Amb 180 demanda de síndries cada dia.
Pàg 51 Ex 10
Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Tendeixen a pujar.
Pàg 51 Ex 12
Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.
Afecta a les dues parts. La família no rep diners per lo tant no pot gastar i les empreses no guanyaven diners perquè la família no gasta.
Pàg 54 Ex 18
Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primer per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€ /unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12 €/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u. Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€ /mes i ven tota la seva producció, calcula per a cada mes:
a) Els costos total.
b) Els ingressos totals.
c) El benefici empresarial.
a) 3180€
b) 5100€
c) 1920€
Pàg 55 Ex 20
Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
a) Descriu el comportament de consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
Quan pujen els preus hi ha menys demandes, quan hi ha menys demandes es produeix més.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Excés de demanda: 5 i 10€.
Excés de oferta: 20 i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
20€: Baixen els preus perquè hi ha més producció que demanda.
10€: Pujen els preus perquè hi ha més demanda que producció.
15€: Els preus es queden igual perquè tot el que produeixen es ven.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés de oferta.
5€: Excés de demanda.
10€: Excés de demanda.
15€: Equilibri.
20€: Excés de oferta.
25€: Excés de oferta.
Pàg 9 Ex 1
Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta.
Jo crec que si perquè bé que et sobraria el menjar, roba, tindries la casa que tu volguessis però l'economia també és educació, sanitat (...). Finalment la economia ho mou tot.
Pàg 13 Ex 3
En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?
Empreses: Busca guanyar molts diners
Família: Viure lo millor que es pugui
Sector públic: Fer la vida més fàcil als ciutadans.
Pàg 18 Ex 6
Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.
Perds l'oportunitat d'estalviar, aquell mes no es compren capritxos a casa, durant tot el mes no anar a dinar/sopar fora.
Pàg 18 Ex 7
A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
Ho relaciono amb el concepte econòmic de el cost de oportunitat, perquè prenen la decisió de robar i perden el cost de oportunitat de construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals.
Pàg 18 Ex 10
Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.
Incentiu de recompensa: Si un jugador de futbol marca 30 gols al llarg de la temporada, el seu sou es veurà incrementat.
Incentiu de càstig: Si un jugador de futbol és sancionat amb més de 10 targetes grogues al llarg de la temporada, el seu sou es veurà afectat.
Pàg 25 Ex 1
Explica la frase segons la qual tot el diner és un (bé de) capital, però no tot el capital és diner.
No tot el capital es diner, un capital també poden ser unes terres, en canvi un diner sempre serà un bé de capital perquè el pots invertir.
25/10/17
Pàg 27 Ex 4
Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
El turisme i l'externalització de serveis.
Pàg 30 Ex 7
Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
Només és possible obtenir quantitats addicionals d'un bé o un servei si transferim recursos de producció provinents d'un altre. Més sou = menys nota i viceversa.
31/10/17
Pàg 36 Teoria 1
Quin tipus de renda coneixes?
La renda de lloguer, la renda del salari i la renda capital.
Pàg 36 Teoria 6
Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Depen dels factors de producció de cada país.
Pàg 36 Teoria 9
Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
És impossible assolir la FPP en un país, ja que s'hauria d'augmentar els recursos productius i millorar la productivitat.
Pàg 36 Pràctica 10
Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i un teixit artesanal.
Oli: recurs natural
Diners: bé de capital
Màquines: bé de capital
Fusta: recurs natural
Teixit artesanal: recurs natural
Pàg 37 Pràctica 12
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
Produir 1.500 tractors.
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
En tots.
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Tots els punts que estiguin per sota de la línia de FPP, uns exemples de factors seria la falta de hores per treballar, falta de materials...
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Els punts que estan per sobre de la FPP, en el gràfic no hi ha.
9/11/17
Pàg 43 Ex 1
A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també s'ha de tenir en compte altres factors com la formació dels treballadors que també és una tecnologia.
Pàg 43 Ex 2
Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'Activitat resolta 2.
Producció (Q) = Q
Productivitat del treball (PL) Unitats de treball (L) L
240
Pl= 1000
Pl= 0,24€ val un parell de sabatilles.
Pàg 54 Ex 1
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Perquè la A encara que fa les mateixes hores que la Z, fa la mateixa producció amb 1 màquina menys. I la B utilitza 2 màquines igual que la Z, però fa la mateixa producció en 3 hores.
b) Al final, perquè es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Perquè a la llarga la B fa més sabatilles i dona més beneficis.
Pàg 54 Ex 3
Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Les noves tecnologies comporten més productivitat d'una manera més eficient.
Pàg 54 Ex 4
És cert que una producció més gran implica uns beneficis també més grans? Raona la resposta.
Si perquè sempre que produeixes i ho vens obtens un benefici, contra més producte facis més et costarà, però més beneficis obtindràs.
Pàg 54 Ex 5
Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixos no varien encara que hi facis més producció (per exemple el lloguer del local) i els variables son aquells que són proporcionals a la productivitat (per exemple les matèries primeres).
Pàg 54 Ex 16
Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C, segons veiem en la següent taula:
Tecnolgia Treball (hores) Capital (màquines) Rosques
A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
La A i la B perquè utilitza menys hores o bé menys màquines i fan la mateixa producció que la C.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€ /hora i el de les màquines, 175€/ hora.
A: 8 x 100€= 800€ / 4 x 175€= 700€. 1.500€
B: 4 x 100€= 400€ / 6 x 175€= 1.050€. 1.450€
C: 8 x 100€= 800€/ 6 x 175€= 1.050€. 1.850€
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
Una vegada fet els càlculs es veu que la tecnologia més econòmica és la B.
Pàg 54 Ex 17
Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
- El lloguer del local. Fix
- La farina. Variable
- El gas. Variable
- El salari del flequer. Fix
- L'electricitat. Variable
- El pagament de la hipoteca del local. Fix
- L'aigua. Fix
17/11/17
Pàg 45 Ex 4
En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
Quan produeixes més del que vens.
Pàg 49 Ex 7
En relació amb l'Activitat resolta 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
Als 4 i 5€.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
Amb 180 demanda de síndries cada dia.
Pàg 51 Ex 10
Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Tendeixen a pujar.
Pàg 51 Ex 12
Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.
Afecta a les dues parts. La família no rep diners per lo tant no pot gastar i les empreses no guanyaven diners perquè la família no gasta.
Pàg 54 Ex 18
Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primer per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€ /unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12 €/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u. Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€ /mes i ven tota la seva producció, calcula per a cada mes:
a) Els costos total.
b) Els ingressos totals.
c) El benefici empresarial.
a) 3180€
b) 5100€
c) 1920€
Pàg 55 Ex 20
Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
a) Descriu el comportament de consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
Quan pujen els preus hi ha menys demandes, quan hi ha menys demandes es produeix més.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Excés de demanda: 5 i 10€.
Excés de oferta: 20 i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
20€: Baixen els preus perquè hi ha més producció que demanda.
10€: Pujen els preus perquè hi ha més demanda que producció.
15€: Els preus es queden igual perquè tot el que produeixen es ven.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés de oferta.
5€: Excés de demanda.
10€: Excés de demanda.
15€: Equilibri.
20€: Excés de oferta.
25€: Excés de oferta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada